PROJECTE DELTA(S) – versio Catalana

with Pas de commentaire

Creació transfronterera bilingüe català / francès
Residència itinerant multidisciplinària
Música, text, vídeo

descarregar le presentació

BORDER. NO BORDER. DESBORDAMENT

Anar més enllà de les fronteres convencionals. No oblidem que si som al món és gràcies a persones una mica boges (d’amor, si no, de què serveix?) que han traspassat fronteres travessant barreres i prejudicis, molt sovint, posant en risc la vida. I aquí estem, com diuen ells, nascuts de la immigració. Així doncs, som francesos d’origen català.

Patrice Soletti> guitarra (fr) ———- Ramon Prats> bateria (Ct)
Pierre Soletti> text i veu (en) —— Rosa Pou> text i veu (Ct)
José Grimaldi> vídeo (fr)

« Una furgoneta ens porta a Catalunya amb el nostre besoncle Francisco per resseguir al revés el camí que va recórrer el 1948: Perpinyà, el lloc fronterer, Girona, Manresa on Francisco va viure fins a la seva sortida a França. I finalment Deltebre … » 

Patrice i Pierre Soletti van néixer en la llengua catalana que es practicava a casa com qui juga a la xerranca o a les caniques al pati de l’escola.

Catalunya manté una forta relació amb el territori, les persones que l’habiten i la seva memòria. Els germans Soletti tenen un enfocament concret a causa de la seva experiència familiar i de fantasia o fins i tot cinematogràfica per la seva distància.

El seu projecte és interdisciplinari, bilingüe francès-català. Té un format documental i artístic on es destacarà la llengua catalana associant-se amb artistes catalans per a la creació de text i música.

L’objectiu és revertir el camí que van recórrer els seus avis catalans fugint del franquisme i recuperar la memòria familiar gràcies al testimoni viu del besoncle de 90 anys que els acompanyarà en aquest viatge. Cercaran els llocs d’origen, la fàbrica, la casa familiar, els carrers, la font d’aigua beneita de l’església on la seva àvia es senyava els matins de missa, etc.

Testimoni del « Tío Fito » Francisco Fito

      Témoignage-de-L-Oncle-Fito

« Fer una pel·lícula bilingüe en català i francès, entrevistes, música i so. Música feta al pontó enmig de les onades entre el cel i el mar … Escriure poemes, un dietari»

Aquest viatge tindrà lloc del 28 d’abril al 3 de maig del 2020 perquè és el moment més bonic de la natura i les seves imatges.

Un viatge per carretera des de Beaucaire, la ciutat on viu el besoncle català, fins a Deltebre on hi viuen els seus cosins catalans ostreïcultors.

Amb ells també hi viatjaran un càmera, José Grimaldi, i dos artistes catalans, Ramon Prats, bateria, i Rosa Pou, poeta i cantant. També s’hi afegirà un acadèmic capaç de recopilar testimonis directes de manera metòdica i científica com a contrapunt per al plantejament artístic.

Perpinyà, després els Pirineus fins arribar a Girona on Ramon Prats i Rosa Pou s’uniran a l’expedició, Manresa (bressol de la nostra família materna) i finalment Deltebre (delta del Riu Ebre).
Allà l’equip residirà 3 dies i 3 nits a mar obert, enmig dels elements, sobre una plataforma de fusta que utilitzen els treballadors. 3 dies i 3 nits escrivint, filmant, enregistrant sons, veus i música.

D’aquesta expedició en sortiran imatges (vídeos i fotos) de retrats, música, sons, testimonis, textos que s’editaran en un documental-retrats.
Hores de presses, discussions, reunions amb treballadors del mar, el testimoni de l’oncle i d’altres persones que s’han trobat la composició performàtica en directe així com un llibre en català i francès.

« D’aquesta residència itinerant, també en volem extreure un format escènic creuant textos, música en directe i projeccions cinematogràfiques. »

DELTA (S)

Delta (s) perquè Pierre i Patrice van créixer a prop de la Camarga, un altre delta, i van a unir-se al delta de l’Ebre. I també, vol fer referència al delta de Mississipí on va néixer el blues, la música de treballadors i esclaus, que va donar a llum tota la música nord-americana.

FILS CONDUCTORS

Recollir la memòria de « Tío Fito » retrocedint el camí recorregut per ell i la seva mare, fugint del franquisme.

Connectar històries i trobades, recollir experiències.

Conservar la memòria, construir o reconstruir la nostra història familiar que està vinculada a la memòria col·lectiva de la guerra d’Espanya i la retirada i més generalment a un tema d’actualitat: la migració econòmica i política.

Creació artística, trobada, desig i procés creatiu.

“Per filmar, gravar sons i música, però també trobar-se amb els treballadors, aprendre dels seus gestos. »

EL PONTÓ AL MIG DEL MAR

Aquí és on tindrà lloc la part de creació musical i poètica. Serà com una residència enmig de les onades. Música feta al pontó entre el cel i el mar …
Escriure poemes, un dietari, una pel·lícula, fotografies, gravar sons i música, però també coneixer els treballadors, aprèndre dels seus gestos.

CONSTRUIR UNA MEMÒRIA VIVA

El projecte es desenvoluparà de diferents formes: una pel·lícula documental, una representació escènica composta de pel·lícules de vídeo, música i textos en francès i català, així com una col·lecció bilingüe de poemes. Al mateix temps, ens aproparem a llocs de memòria com el Camp de Rivesaltes per dipositar aquests testimonis en forma d’arxius.

ELS ARTISTES

PATRICE SOLETTI

« PATRICE’S LOVELY NEW RECORD OUTLINES HIS UNIQUE VOCABULARY FOR THE ELECTRIC GUITAR… HIS SONIC ADVENTURES/COMPOSITIONS/ SOUNDSCAPES-SOMETIMES DELICATE, SOMETIMES BRUTAL – COVER A WIDE EMOTIONAL RANGE AS WELL – A ‘THRENODY FOR THE VICTIMS OF CBGB’S*’ ?» MARC RIBOT

page5image28717456

Patrice Soletti és un guitarrista i compositor improvisador autodidacta, actiu en grups alternatius de jazz i rock. Col.labora i compon regularmente per a dansa

contemporània, cinema, teatre … Amb sus ideas d’emancipació i autonomia (do it yourself) desenvolupa la seva singular expressió seguint diversos camins paral·lels i complementaris: projectes artístics col·lectius, jazz, música experimental, rock… També participa en projectes multidisciplinaris, i a l’establiment de microestructures de producció autogestionada …

Va ser guanyador del « Concours Ile de France » (música a la pel·lícula « Rupture » de P. Etaix) i premiat al « Concurs de Django Reinhardt » de Samois sur Seine. En el camp del jazz i la música improvisada contemporània, ha col·laborat amb molts artistes, com Louis Sclavis, Barre Phillips, Catherine Jauniaux, Bruno Chevillon, Martin Tétrault (Ca), Pierre Tangay (ca) Tetuzi Akiyama (jp), Philippe Deshepper, Olivier Benoit …

Toca tambe amb poetas com Julien Blaine (festival Lodève, Infra’action-Sète, Caza d’Oro – Mas d’azil, Pavelló de l’Arsenal – París …) o su germa Pierre Soletti amb el grup Facteur Zebre.

Premsa

IMPROJAZZ N°163 par Luc Bouquet :

El que enlluerna amb aquest guitarrista, és la seva manera de convidar múltiples influencias (Àfrica, Blues, descàrrega sonora) sense crear el més mínim trencament. La claredat és auesta cristal·lí, dels gamelans balinesos (Migrants); el blau de tots els deltas (M …), l’ansietat cinematogràfica de Mulholland Drive (For David Lynch); l’orient és el d’un guitar-oud inspirat (jardin). En qualsevol altre lloc, altres imaginacions, altres sacsejades, altres espais fèrtils s’inclouran (aquesta música coneix tan bé el significat i el valor dels espais) i ho deixarem amb pena amb molt juganer Love Me Tender…

Ce qui éblouit chez le guitariste c’est cette manière d’inviter de multiples sources (l’Afrique , le Blues, la décharge sonique) sans créer la moindre cassure ou rupture. La clarté est celle cristalline, des gamelans balinais (migrants); le blues de tous les deltas (M…); l’inquiétude est celle, cinématographique de Mulholland Drive (For David Lynch); l’orient est celui d’une guitare- oud inspirée (jardin). Ailleurs, se glisseront d’autres imaginaires, d’autres secousses, d’autres espaces féconds (cette musique connait si bien le sens et la valeur des espaces) et nous la quitterons à regrets avec un très ludique Love me tender…

JAZZMAG par Benoit Guerré

El guitarrista, literalment, treballa el so, tocant les textures o el gruix variable d’un material que mai és uniforme. Utilitzant diversos estris (caixa de música, ràdio portàtil, palets, llaç, etc.), Patrice Soletti ens trasllada al seu espai, sense demostració ni enumeració. Els ritmes habituals i les harmonies europees es troben inevitablement a la vora (…) però percebem la integració, conscient o no, de la música contemporània des de diversos horitzons.

Le guitariste montpelliérain travaille littéralement le son, en jouant sur les textures ou sur l’épaisseur variable d’une matière qui n’est jamais uniforme. Utilisant divers ustensiles (boîte à musique, radio portable, baguettes, archet, etc.), Patrice Soletti nous fait entrer dans son espace, sans démonstration ni énumération. Rythmes habituels et harmonies européennes sont forcément à la marge (…) mais on perçoit l’intégration, consciente ou non, des musiques contemporaines d’horizons multiples..

RAMON PRATSpage6image28736336

El baterista catalán, Ramón Prats, comenzó su formación académica en el conservatorio Isaac Albéinz de Girona en el 1992 cursando estudios de solfeo y flauta. Ha participado en diferentes seminarios de jazz con profesores como Dave Liebman, Kurt Rossenwinkel, o Judy Niemack. Ha tocado en varios festivales de jazz como el de Terrassa, Getxo, Cerdeña, Madrid, Valencia, Ibiza…y ha compartito escenario con figuras del jazz catalán: Joan Díaz, Rai Ferrer, David Mengual, Dani Pérez i otros como Perico Sambeat, Martirio, Esperanza Spalding, Greg Ward, Ryan Blotnick o Larry Price.

Actualmente forma parte de grupos como Adel Lee Davis Big Band (CD editado), Mediterraneum Ensemble (DVD editado), Karión (CD editado), Apnea (Laia Cagigal Quartet) i Nins7. Recientemente Ramón Prats junto al baterista, Albert Cirera han formado Duot, una formación que acaba de sacar su primer disco al mercado titulado de igual manera, en una propuesta musical basada en el dialogo, la improvisación el juego y la creatividad entre ambos músicos.

Ramon Prats est l’un des batteur actuels parmi les plus fins. Actif sur la scène du jazz espagnol il a reçu le prix du disque de l’année et du groupe de l’année avec Ramon Prats Quartet. Il est sollicité autant par des musiciens de la scène jazz ainsi que de la scène musicale improvisée, tels que Lee Konitz, Seamus Blake, Esperanza Spalding, Bob Mintzer, Martirio , Mats Gustafsson, Bill McHenry, Perico Sambeat, Eric Alexander, Roman Filiu ou encore Guillermo Klein.

premsa :

L’ENTREVISTA per Martí Farré

Un cop de plat com el que va executar la bateria Sussie Ibarra el 7 de febrer de 2006, a Barcelona, pot capgirar la carrera d’un músic de la categoria de Ramon Prats (Banyoles, 1979). Bateria, i ara també compositor i líder del seu quartet, Prats es va enamorar del magnetisme de la guru del free jazz. Tant, com per descobrir que, si en la pintura la màgia és el color, en la música ho és el so. D’aleshores ençà ha posat la brillantor del seu toc precís al servei de projectes de molt diversa procedència: de Movin’ Wes al Girona Jazz Project, passant per José Carra, Dácil, Laia Cagigal, Andreu Zaragoza, Sindicato Ornette, el Liquid Trio d’Agustí Fernández o, naturalment, el duet Duot, que comparteix amb el seu bon amic Albert Cirera. Ramon Prats exemplifica com ningú altre aquella màxima que diu que el jazz és la música de la sorpresa.

Reportage TV3 : https://youtu.be/YMgpnZ_5jbk

 

ROSA POU

Rosa Pou és cantautora, poeta i lletraferida. Escriu des del costat amè de l’enuig i el goig desxifrant la seva quotidianitat en un paisatge carregat de sons, mots, rimes, ritmes, jocs semàntics i fonètics.

Aquest fet l’impulsa cap a la investigació d’un llenguatge propi amb el qual ha publicat l’àlbum Entre Monosíl·labs (2012) juntament amb en Xavi Lloses, el llibre de poesia i fotografia REVERSIBLE (2016), amb el fotògraf Eugeni Prieto i l’obra expositiva Poesia envasada(2017), que ha exposat al Centre d’Investigació Artística Espai Tònic , al Lúcid, Cicle d’Art i Poesia de Torroella de Montgrí i al CoEspai de Girona. Actualment treballa en el segon àlbum amb en Xavi Lloses que es publicarà a finals d’any.

page8image28785488

8

L’Oreille Electrique / Projecte Delta(s) – Patrice Soletti VERSIO CATALANA – 9 janvier 2020

PIERRE SOLETTI

Als quatre anys, Pierre Soletti va dibuixar poemes amb una màquina d’escriure. Més tard, va pinter retors a les muralles de la ciutat. Fa lectures públiques, esculpeix paraules per a l’escenari, de vegades tumbe per a la joventut. Escriu contes, narracions breus, novel·les, assaigs, teatre i cançons. Abocada a l’aigua de la vida, és en un sol alè que ressona una vida humana en tots els seus llibres i en cadascuna de les seves accions.

Autor de llibres d’artistes i textos-plegables. Els seus escrits i desviacions gràfiques s’estenen regularment més enllà de les parets dels museus nacionals o de diversos llocs més o menys dedicats a l’art. De vegades va il·lustrar els seus propis llibres, traduïts, no a la cort, sinó a l’àrab, l’eslovè i l’italià, mentre esperava que altres idiomes es deixessin anar.

Autor associat del Centre de Creació Infantil – Maison de la Poésie de Tinqueux i membre del col·lectiu Ma- Théâ.

page9image28716416

Cofundador del mercat de poesia juvenil de Tinqueux amb Mateja Bizjak Petit, així com de la col·lecció © Petit VA!

Teatre :

Coucou ‒ franco-slovène (Kuku en slovène / Théâtre d’objets)
Mon cher papa (Théâtre et marionnettes)
Auguste ne sait plus grand-chose du monde (théâtre / traduction slovène Tone Škrjanec) ‒ programmation au festival Off d’Avignon 2018, Ljubljana 2018
Petit Théâtre Nomade (théâtre et marionnettes) ‒ programmation au festival Off d’Avignon 2017 ‒ sélection de la région Grand-Est ‒ label Scène d’enfance ASSITEJ-France
J’expire, j’expire pas (adaptation chronométrique de La nuit des rois de William Shakespeare ‒ théâtre d’objets), création pour le Festival Mondial des Théâtres de Marionnettes de Charleville- Mézières 2017;
Herbes Folles (Lecture musicale ‒ 2017);
Petit VA Partout (spectacle-médiation autour de la collection de poésie Petit VA! ‒ 2016); 
 PostCards (textes en français) pour l’Electric Pop Art Ensemble (Scène nationale de Sète et du bassin de Thau, 2015).

Poesia

URGENT!!! volume 3, ouvrage en quadrichromie accompagné d’un vinyle 33 tours, Dernier Télégramme ‒ L’oreille électrique, 2018

Libéré sur Paroles, essai sur Prévert in la revue Rumeurs, 2018
Poèmes pour affronter le beau temps (& profiter du mauvais), Le port a jauni, 2017
 Le silence, ses rebords, La passe du vent, 2017

page9image22362944page9image22363328

9

L’Oreille Electrique / Projecte Delta(s) – Patrice Soletti VERSIO CATALANA – 9 janvier 2020

Boomerang transi, Faï fioc, 2017
Poste restante, interventions graphiques d’Yves Olry, Maelström, collection Bookleg, 2015
 http 404, Les éditions du Petit Flou, collection le coup de pied dans la lune, 2015

Muséhomme, postface de Katia Bouchoueva, Le pédalo ivre, 2014
SPOME, in VA !, revue de poésie du Centre de Créations pour l’Enfance de Tinqueux, 2014
Je travaille pas, collection Petit VA!, 2014
Abribus, encres d’Emmanuelle Van Winsberghe, Rafael de Surtis, 2014
Quand le vent chante, Les Carnets du Dessert de Lune/collection Lalunestlà, 2014
J’aime, illustrations de l’auteur, Møtus, 2013
Avec un voyage collé aux joues, illustrations Valère Argué, Les éditions du soir au matin, 2013
 Tout est cousu d’avance, Asphodèle éditions/collection confettis, 2013
Défile le paysage, Les éditions du soir au matin, 2013
Je songe, Les éditions du soir au matin, 2013
Chien d’orchestre, Les éditions du soir au matin, 2013
& cætera, interventions graphiques de l’auteur, Dernier Télégramme, 2012
Je dirais que j’ai raté le train, illustr. Amélie Harrault, Les Carnets du Dessert de Lune, 2012
 URGENT !! volume 2, livre-CD, Dernier Télégramme ‒ L’oreille électrique, 2012
Comptines qui collent aux doigts, illustrations de Claire Hemery, Asphodèle éditions, 2012
 &crire, Color Gang, 2011
Voyage à la roue voilée, éditions Microbe, 2010
Encorps vivant, livre-CD avec Patrice Soletti (guitare solo), Dernier Télégramme, 2009
De la balle qui voyage à l’intérieur de la tête, Les éditions du soir au matin, coll. écho pli, 2009
 J’aurais voulu t’écrire un poème, illustrations de Valère Argué, postface de Jean-Marc Flahaut, Les Carnets du Dessert de Lune, 2008
Ma poésie est toute petite, Les éditions du soir au matin, collection mise en pli, 2008
 Buildings, empreintes E. Van Winsberghe, postface de JC Belleveaux, Rafael de Surtis, 2005
La démarche reggae du dromadaire, éditions Encres Vives, 2004
Début dans les barques, éditions Encres Vives, 2004
Pièces détachées de magie ordinaire, éditions Encres Vives, 2003

Suivre admin:

Derniers billets de